El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge d’anada i tornada el mateix dia, una aventura que em va portar a una experiència visual única. Vaig ser testimoni de dues perspectives sorprenents del mateix lloc emblemàtic: el Coliseu de Roma. En aquestes dues imatges, capturades en moments diferents del dia, es pot apreciar la majestuositat d’aquesta meravella arquitectònica en dues situacions totalment contrastades.
El Coliseu, conegut com una de les set meravelles del món, és un testimoni vivent de la grandesa de l’antiga Roma. La primera imatge revela la seva imponent presència sota la llum del sol, destacant els detalls de la seva arquitectura i la vida que bull fora i dins del seu recinte. La segona imatge ens transporta a la màgia de la nit, on les llums artificials il·luminen la seva estructura amb una aura misteriosa i captivadora.
Les dues imatges del Coliseu, una de dia i l’altra de nit, ens ofereixen una oportunitat única per reflexionar sobre el concepte d’alteritat i diferència. Durant el dia, l’admiració és present mentre els detalls arquitectònics són il·luminats pel sol. En canvi, a la nit, hi ha un caire més respectuós i romàntic, amb les llums que destaquen la majestuositat de l’estructura. Aquestes perspectives contrastants ens mostren com la nostra percepció d’un mateix lloc pot canviar segons el moment del dia i les condicions visuals, recordant-nos la diversitat de formes en què podem experimentar el món que ens envolta.
A més, aquestes imatges ens porten a pensar en la quantitat de persones que al llarg dels anys han admirat aquesta meravella de l’antiguitat. Cada visitant aporta una nova perspectiva i una nova història al Coliseu, contribuint a la seva riquesa cultural i al seu llegat històric.
En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats i emocions. És en aquest mosaic sonor on emergeixen els conceptes d’alteritat i diferència, trobant la seva expressió més vibrant i poètica.
El futbol, un ritual compartit que transcendeix fronteres i cultures, emana crits d’encoratjament i fervor. En aquest escenari efervescent, l’alteritat es revela a través de la unió en la diversitat, on cada crit és un testimoni de la celebració col·lectiva de l’èxit i la camaraderia.
Al mar, un infinit espai d’exploració i introspecció, les ones ressonen amb una melodia etèria. El seu murmuri constant és una invitació a la reflexió, recordant-nos la nostra petita existència enfront de la immensitat de l’oceà. Aquí, la diferència esdevé una metàfora del món i la humilitat que ens inspira.
El monopatí, una dansa sobre rodes a través de l’asfalt urbà, dona vida al soroll hipnòtic de les rodes que es fonen amb el terra. En aquesta simfonia de moviment, l’alteritat es manifesta en la seva forma més íntima: la individualitat de cada patinador, la seva expressió única de llibertat i autenticitat.
A través d’aquesta experiència sensorial, els sorolls es converteixen en ponts cap al passat, portant-nos de tornada a moments viscuts i emocions compartides. Són els sons que ens transporten a un estat d’èxtasi, que ens fan vibrar dins i ens desperten a la bellesa de la diversitat humana i la riquesa de les nostres pròpies passions.
El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens que em suggereixen una profunda connexió amb la naturalesa. En cada moment de l’enregistrament, es desplega una experiència sensorial plena: el suau murmur del vent que acaricia les fulles dels arbres, la presència reconfortant dels animals que poblen els racons tranquils, amb especial menció el meu fidel gos i la increïble posta de sol que banya els horitzons en colors càlids i suaus. A través de la càmera, he pogut capturar cada detall, per petit que sigui, que cobra vida i converteix aquesta grabació en una obra d’art que captura la sensibilitat i la simplicitat de la vida.
No obstant això, és important reconèixer que cada persona pot interpretar aquests mateixos elements d’una manera diferent. El que a mi em transmet una sensació d’energia i connexió amb el meu entorn, pot evocar emocions totalment diverses en una altra persona. Per exemple, mentre jo pugui experimentar una sensació de pau, algú altre pot percebre una sensació de melancolia o fins i tot d’inquietud en els mateixos paisatges i moments. Reflexionant sobre els límits, les fronteres, l’alteritat i la diferència, aquesta diversitat de percepcions destaca la rellevància de la perspectiva individual en la interpretació del món que ens envolta. Cadascuna de les persones que existeixen en el món, porten les seves experiències, emocions i creences a la seva interpretació del que veuen. Això ens recorda la importància de mantenir una actitud oberta i respectuosa cap a les perspectives diferents de les nostres.
A més, el fet que el vídeo estigui filmat per mi mateixa, des de la meva perspectiva, accentua encara més aquesta idea de subjectivitat. Tot i que estem tots compartint el mateix espai físic, les nostres experiències i interpretacions poden ser completament úniques. Això implica que la nostra experiència està filtrada per les pròpies emocions, interessos i percepcions. Ens recorda que la manera en què percebem el món està influïda per una multitud de factors, inclosos el nostre bagatge cultural, les nostres creences i les nostres interaccions personals. En lloc de veure aquesta diversitat com una divisió, podríem veure-la com una font de riquesa i una oportunitat per a la comprensió i el creixement personal. Aquesta reflexió, per tant, ens convida a abraçar la complexitat i la riquesa de la diversitat humana.
La imatge de les escales amb les paraules que descriuen les emocions que experimentem en un projecte ens ofereix una metàfora potent del viatge que emprenen els nostres sentiments a mesura que avancem en un objectiu.
Començant amb l’emoció i l’esperança, a la base de les escales, ens trobem amb l’impuls inicial que ens motiva a començar. La incertesa i el nerviosisme també estan presents, ja que no sabem què ens depararà el camí. A mesura que pugem, ens enfrontem a la frustració, el dubte i l’ansietat. Aquests sentiments són naturals en qualsevol projecte, perquè que ens trobem amb obstacles i dificultats. La perseverança es converteix en una clau per superar-los i seguir endavant. La satisfacció, l’orgull i la felicitat comencen a aparèixer a mesura que anem aconseguint fites i veiem el nostre projecte prendre forma. La satisfacció d’un treball ben fet és una recompensa poderosa que ens motiva a continuar. Finalment, a dalt de les escales, trobem l’esperança, un sentiment que ens acompanya durant tot el viatge i que ens impulsa a seguir endavant fins a aconseguir el nostre objectiu.
La imatge pot ser interpretada com una metàfora dels límits que ens imposem a nosaltres mateixos i dels que ens imposa la societat. Les fronteres entre el que és possible i el que no ho és poden ser difuses, i la alteritat (l’altre) pot ser vista com una amenaça o com una oportunitat per aprendre i créixer. La diferència entre les nostres emocions i les dels altres també es fa evident en la imatge. Cada persona experimenta els projectes de manera diferent, i és important respectar i comprendre les emocions de tots els participants.
La imatge ens convida també a reflexionar sobre la nostra pròpia experiència en els projectes. Quines emocions hem experimentat? Quins obstacles hem superat? Com hem après a gestionar la frustració i el dubte? També ens convida a reflexionar sobre la societat en què vivim. Quins límits ens imposa? Quines oportunitats ens ofereix? Com podem treballar per construir una societat més justa i inclusiva? Es tracta d’una metàfora poderosa del viatge que emprenen els nostres sentiments a mesura que avancem en un projecte. Ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia experiència, la societat en què vivim i els límits que ens imposem a nosaltres mateixos i als altres.
Les imatges del mirall que captura diverses perspectives ofereixen una profunda reflexió sobre la naturalesa de la realitat, els límits i les fronteres, així com la importància de la diversitat i la alteralitat en la nostra comprensió del món.
El mirall, amb la seva capacitat d’alterar la visió d’un objecte des de diversos angles, reflecteix la relativa naturalesa de les fronteres i límits. Aquestes fronteres, siguin físiques, psicològiques o socials, canvien segons la perspectiva des de la qual les observem. Això ens recorda que la realitat no és fixa, sinó fluida i influïda per les nostres interpretacions i experiències personals.
La reflexió sobre com una mateixa cosa pot ser vista des de múltiples perspectives convida a contemplar la idea d’alteralitat, la consciència de l’altre i la seva diversitat. En un món on les fronteres entre cultures, ideologies i identitats són cada vegada més difuses, aquesta metàfora ens anima a reconèixer i respectar la riquesa de la diversitat humana.
Les diferents perspectives incloses dins del mateix mirall subratllen com tots compartim un mateix espai i realitat, però percebem i interpretem aquesta realitat de manera única i subjectiva, segons la nostra ubicació física, emocional i mental.
En resum, les imatges del mirall ens porten a reflexionar sobre com la percepció personal influeix en la interpretació dels límits i les fronteres, alhora que ens recorden la importància de reconèixer i valorar la diversitat humana com a part integral de la nostra comprensió del món.
L’educació artística és un viatge personal que es teixeix a través d’experiències diverses, tant dins com fora de l’aula, i que modela la nostra percepció i estima per les diferents formes d’expressió artística. El meu propi recorregut per aquest món ha estat ric i variat, marcat per una constant exploració i descobriment de les arts visuals, musicals i escèniques.
Des d’una edat primerenca, l’art cinematogràfic va capturar la meva imaginació i em va transportar a mons desconeguts i emocionants. Anar al cinema era una experiència màgica, on podia submergir-me en històries captivadores i contemplar la bellesa de la narrativa visual. Cada pel·lícula era una oportunitat per a expandir els meus horitzons i explorar noves perspectives.
Les obres de teatre improvisades també van jugar un paper important en la meva educació artística. Assistir a aquestes actuacions en viu era com presenciar la màgia de la creació en temps real. L’espontaneïtat i la creativitat dels actors em van inspirar a valorar la improvisació i l’expressió autèntica en totes les seves formes.
La música ha estat una companya constant en la meva vida, acompanyant-me en tots els meus desplaçaments i activitats diàries. Des de melodies suaus que em relaxen mentre estudi fins a ritmes enèrgics que em motiven durant l’exercici, la música ha enriquit cada moment del meu dia a dia. A més, la meva cerca constant de nous estils i gèneres musicals m’ha portat a descobrir una àmplia varietat de sons i expressions artístiques.
Explorar diferents cultures a través de vídeos en internet ha ampliat la meva perspectiva del món i enriquit la meva comprensió de la diversitat cultural. Cada dia, busco aprendre sobre països i tradicions noves, descobrint la bellesa i la singularitat de cadascuna.
La lectura ha estat una altra font inesgotable d’inspiració i aprenentatge en la meva vida. Els llibres m’han transportat a universos imaginaris i m’han permès explorar una infinitat d’emocions i experiències a través de les paraules. Escriure els meus propis pensaments i sentiments ha estat una forma d’autoexpressió i reflexió personal, permetent-me donar forma a les meves idees i explorar la meva creativitat.
Visitar museus ha estat una experiència enriquidora, on he pogut admirar obres mestres de diferents èpoques i cultures. Cada exposició m’ha inspirat i ha despertat la meva curiositat, animant-me a explorar noves formes d’art i a apreciar la bellesa en totes les seves manifestacions.
Participar en tallers de ceràmica m’ha permès experimentar amb diferents tècniques i materials, descobrint el plaer de crear amb les meves pròpies mans. La ceràmica és una forma d’art única que combina habilitat tècnica amb expressió creativa, oferint-me una sortida per a canalitzar la meva imaginació i explorar el meu potencial artístic.
La poesia ha estat una part important de la meva educació artística, des de recitar els versos de la meva àvia fins a crear els meus propis poemes. Escriure poesia és una manera de donar veu a les meves emocions més profundes i d’explorar el poder del llenguatge per a transmetre experiències i sentiments complexos.
Assistir a concerts dels meus cantants favorits ha estat una experiència emocionant i transformadora, on he pogut connectar amb la música en la seva forma més pura i visceral. L’energia i la passió dels artistes en l’escenari m’han inspirat i han deixat una petjada inesborrable en el meu cor.
El beat box ha estat una altra forma d’expressió artística que he explorat des d’una edat primerenca. Crear música utilitzant només la meva veu m’ha permès experimentar amb el ritme i la melodia d’una manera única, explorant els límits de la meva pròpia creativitat i habilitat.
El futbol, a més de ser un esport, és una forma d’art en si mateix. Els partits de futbol són com a espectacles coreogràfics, on els jugadors expressen la seva habilitat i creativitat a través dels seus moviments en el camp. L’emoció i la intensitat d’aquests esdeveniments fan que cada partit sigui una experiència cultural única, on es comparteix un sentit d’identitat i comunitat amb altres aficionats.
La meva educació artística ha estat més que un mer aprenentatge; ha estat un viatge emocionant d’autodescobriment i creixement personal. A través de les múltiples facetes de l’art, he après a expressar-me, a connectar amb altres persones i cultures, i a veure el món amb una mirada més àmplia i apreciativa.Cada experiència, ja sigui anar al cine, veure una obra de teatre improvisada, llegir llibres, assistir a concerts o practicar esport, ha estat una oportunitat per explorar noves emocions, idees i formes d’expressió.
L’art m’ha donat un mitjà per comprendre millor les meves pròpies emocions i les de les altres persones, per connectar amb elles d’una manera única i significativa.Les activitats com el beat box, la música clàssica, els tallers de ceràmica i la pràctica de futbol no només han estat fonts de plaer i entreteniment, sinó també fonts de creixement personal i autodescobriment. A través de la música, he après a canalitzar les meves emocions i a expressar-me d’una manera que les paraules sovint no poden transmetre. La participació en esdeveniments esportius com partits de futbol m’ha ensenyat la importància del treball en equip, la perseverança i la superació personal.Anar al museu, llegir poesia, recitar els poemes de la meva àvia i explorar nous estils musicals han ampliat els meus horitzons i m’han inspirat a veure el món amb una mirada més crítica i creativa. A través d’aquestes experiències, he après a valorar la diversitat cultural i a abraçar la complexitat dels éssers humans i dels seus relats.
De cara al futur, espero continuar explorant l’art en totes les seves formes i continuant aprenent i creixent a través d’aquestes experiències. Veig l’educació artística com una via cap a la comprensió i la connexió amb el món que m’envolta, i espero continuar fent aquest viatge d’autodescobriment i enriquiment personal. L’art continuarà sent una font d’inspiració i significat a la meva vida, guiant-me cap a nous horitzons de creativitat i comprensió.
En el meu mapa d’art personal, la caòtica disposició d’imatges reflecteix la diversitat d’experiències que estic explorant. Cada forma d’art captura una emoció única que em commou profundament. Des de la pintura fins a la fotografia, cada expressió desordenada parla de la importància de l’emoció en el procés creatiu. A sota de cada obra, l’emoció més potent s’inscriu com un testimoni de la seva influència sobre mi. Aquest mapa no segueix cap ordre preestablert; en canvi, celebra la bellesa de la diversitat artística i la llibertat de l’expressió abstracta. Cada pinzellada, cada clic de càmera, tot suma una paleta de sentiments que enriqueix la meva experiència creativa.
(Aquesta publicació s’ha generat automàticament i només la pots veure tu)
Hola,
aquest és el teu Folio i t’acompanyarà durant força temps. Per tant, et recomanem que de mica en mica te’l vagis fent teu, personalitzant-lo tant com vulguis. Pots canviar-li el tema visual, els colors, la imatge de capçalera,…
Públic 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.